Pasqua 2025
…Ay, que pantorilles tenen les xicones… (Cançó popular pasquera valenciana)
Hui, com ahir, acaba de començar un dia radiant, ple de llum i d’eixe color tan característic d’aquests dies de Pasqua, que em transporta a un estat especial de felicitat pels records, no sols de la meua infància, sinó també de la meua maduresa i fins i tot de la vellesa.
Hui tornarem a la Rota. Ens reunirem amb la família de la meua dona i estarem tots, o quasi tots: les germanes Lanuza, filles, fills, nets, nores, gendres, així com les parelles de les nostres filles. Viurem de nou l’alegria que implica la trobada sota aquest cel tan blau i eixa aroma característica de la primavera valenciana. Aquesta primavera, tan ben definida per Manuel Vicent, gran escriptor i amic amb el qual compartisc tertúlies estiuenques quan s’acosta a Dénia. Recorde el seu primer llibre, que va guanyar el premi Alfaguara en 1966, i que em va introduir a la seua extensa obra: “Pascua y Naranjas”, que, escrit amb el seu mestratge, ens evoca aquestes vivències tan purament valencianes. i que ens permetrà tornar a cuinar i degustar un deliciosa paella familiar.
