Foto: Un de gener de 2003
A tots els néts se’ls vol igual, d’això no hi ha dubte, però cada un transmet distints afectes i sentiments, i d’això tampoc hi ha cap dubte.
Tu Pau has complit ja 18 anys i de tot eixe temps passat entre el 27 d’abril del 2000 i este del 2018 s’han anat produint fets i sensacions que et fan distint. Distint perquè eres el major dels cinc, dels sis, si incloc Johan que és d’acullida. Distint perquè vas ser el primer a cridar-me “abuelo”, una paraula que fins llavors no m’obligava a prestar atenció i ja vaig ser conscient que tenia una altra peça familiar a qui voler i de la qui responsabilitzar-me, que no ha cessat fins ara amb les arribades d’Eva, Anita, Daniel, Altea, i repetisc Johan.
En fi, no és fàcil descriure sentiments perquè cada un els interpretem de forma distinta, però tu Pau eres el “meu Pauet” amb tot el que significa, que és molt, moltíssim
Está clar que el teu amor cap als quatre iaios el tenim garantit. Vaja, que eres un bon xicon, malgrat les dificultats que signifiquen creuar eixa etapa tan complicada de l’adolescència a la joventut.
Vull ser molt més temps ” ese abuelo que mola”, que continues mantenint eixa bondat que et caracteritza, que t´acompanye la salut, que sigues responsable, que no faces mal ni a segons ni a tercers, que vixques una vida intensa i feliç respectant als que et rodegen , a la teua familia, sobretot als teus pares i germans, als amics, i a les teues parelles.
Un fort abraç, Pauet.
Ja saps que t’he muntat este vídeo.
este
