Cada final de curs m’invadix la nostàlgia, no ho puc evitar. Cada juny és quan realment comprove com devora el temps, i com primer els meus fills van-en anar fent-se majors sense adonar-me, i un dia van arribar a casa amb els diplomes de graduació universitaría. Ja està.
Ara em torna a passar amb els meus néts i nétes. De sobte Pau ja ha acabat segon de l’institut, Eva quart de primària, Anita primer, i Daniel segon d’infantil. Altea també ha acabat el seu curs la mar de contenta. I ja està.
Ja ha passat un altre curs i d’ací a no res els tindrem graduats de la universitat. I em ve la nostalgia, i torne a recordar el primer butlletí de notes de la meua filla María de l’any 1977, i recorde la nota de la seua professora: “Feliz verano María” i em torna la nostàlgia del temps passat. És llei de vida, ho sé, i ben content estic de poder haver-los viscut tots i veure com a poc a poc tots van incorporant-se a la vida. I ja está.
¡¡ FELIÇ ESTIU A TOTS ¡¡
Qué bonito, papá! A mí me pasa igual. Me acuerdo cuando Pauet empezó
P3 y miralo ahora. Creo que el curso escolar es la medida más visual del tiempo. Es cruel y dulce a la vez. Pero no me gusta ponerme nostálgica, prefiero disfrutar del verano. Por cierto, para algunos empieza mañana…
Aquí estamos esperando que empiece el verano de algunos. Volverá a ser un verano azul y mágico, y como todos los de la infancia inolvidable.
¡¡¡ Que comience la fiesta ¡¡¡
Pingback: Alfredo Sanz » “Ja s’acosta l’estiu”