Va ser el meu fill Alfredo qui em va portar a la lectura de Paul Auster, concretament a través de “El Palacio de la Luna“.
Paul Auster és un escriptor amb el qual m’he sentit molt identificat perquè vam nàixer el mateix any 1947 i a mesura que he anat llegint les seues obres les he sentides també molt meues per coincidir les seues etapes de joventut maduresa i vellesa amb records i sensacions compartides especialment en un dels seus últims llibres, “4,3,2,1” en el qual descriu al mateix personatge, el seu alter ego, en quatre versions diferents de la seua pròpia vida. 
He sentit molt la seua mort que em porta a reflexionar sobre el sentit de la vida que a vegades em sembla tan curta i altres el que pot donar de si quan tens la facultats mentals i la intel·ligència d’autors com Auster, a més de sentir-la com la d’un amic.
Com es diu sempre, es va la persona però queda la seua obra permanentment perquè puguem continuar gaudint dels seus llibres.
