Encara que no vaig nàixer a Dénia, la meua connexió i passió per la mar es remunten a temps llunyans, a aquells estius distants de la nostra infància en la marina al costat dels meus germans Nardo i Vicent, les meues germanes Josita i Gloria, així com amics i amigues com Felipe, Julio i Josefa Amparo.
La meua primera trobada amb el món submarí va ocórrer en 1957 quan vaig veure la pel·lícula “El Mundo del Silencio” de Jacques Cousteau al cinema acompanyat per alguns dels meus amics. Aquella experiència em va deixar sorprés i va marcar el començament de la meua fascinació per la mar.
A l’edat de dotze anys, en 1959, somiava amb tindre un parell d’ulleres de busseig. Malgrat treballar i guanyar només 65 pessetes a la setmana el cost d’unes ulleres, al voltant de 25 pessetes, suposava un desafiament econòmic considerable. Finalment, després d’insistir contínuament la meua mare va accedir a comprar-me la tan anhelada màscara. Va ser aqueix xicotet acte el que va obrir les portes al món dels fons marins i em va proporcionar innombrables sorpreses i alegries.
A principis dels anys huitanta després de completar un curs rigorós, vaig obtindre la llicència de busseig. Això em va permetre explorar la bellesa dels fons marins arribant a profunditats de fins a trenta metres. Amb el temps vaig optar per la pràctica del tub respirador, utilitzant solament ulleres i tub, una afició que mantinc fins al dia de hui. Sempre porte amb mi una càmera compacta Olympus amb la qual en els últims anys he capturat nombroses fotografies. Amb aquestes imatges he creat un curtmetratge que acompanya aquesta entrada.
El meu amor per la mar és indestructible, i a excepció d’unes poques immersions al Carib, sempre he explorat les aigües del meu volgut Mediterrani.
