A Román
Septiembre de 1970
Des de fa diversos dies, he estat recordant amb insistència aquest diumenge deu de març. Durant un breu viatge amb cotxe hui al matí, he escoltat la cançó de Luz Casal, “Eres tu” i eixa melodia definitivament m’ha inspirat a redactar aquesta entrada en memòria d’aquell altre deu de març de 1968, l’inici d’una relació que ja porta exactament 56 anys ininterromputs.
Aquella vesprada de diumenge, vaig decidir traure el cotxe que compartia amb el meu germà per a gaudir una estona amb amics abans de tornar a casa. No obstant això, el que va marcar per sempre les nostres vides va ser el fet de passar pel carrer Campos a l’altura del Bar Quijote just en el moment que dues xiques estaven parades xarrant. Per una d’elles, Marijose, portava ja un temps intentant entaular contacte. L’escena va tindre tal incidència que vaig frenar bruscament, quasi com si fora un derrapatge intencionat, i els vaig proposar si els abellia acostar-se amb mi a ‘El Caballo Blanco’, una xicoteta discoteca de moda i en la qual compartirem xarrades i una bona estona que va resultar decisiva per a l’inici de la nostra relació. Durant tot aquest temps fets i sentiments han marcat les nostres vides junts. Hi hauria molt més que comptar, però això ja queda per a una altra ocasió. Ara és moment de concloure aquesta història que tant ha significat per a tots dos. Com anava a imaginar?
Aquella vesprada de diumenge, vaig decidir traure el cotxe que compartia amb el meu germà per a gaudir una estona amb amics abans de tornar a casa. No obstant això, el que va marcar per sempre les nostres vides va ser el fet de passar pel carrer Campos a l’altura del Bar Quijote just en el moment que dues xiques estaven parades xarrant. Per una d’elles, Marijose, portava ja un temps intentant entaular contacte. L’escena va tindre tal incidència que vaig frenar bruscament, quasi com si fora un derrapatge intencionat, i els vaig proposar si els abellia acostar-se amb mi a ‘El Caballo Blanco’, una xicoteta discoteca de moda i en la qual compartirem xarrades i una bona estona que va resultar decisiva per a l’inici de la nostra relació. Durant tot aquest temps fets i sentiments han marcat les nostres vides junts. Hi hauria molt més que comptar, però això ja queda per a una altra ocasió. Ara és moment de concloure aquesta història que tant ha significat per a tots dos. Com anava a imaginar?
De la meua galeria d’imatges que hem anat acumulant al llarg dels anys, he editat un curt vídeo acompanyat de la música de Luz Casal
